Una de les coses que em fa més il·lusió del món d’aquesta última renovació de carta és l’entrada de tòtems com el Wellington (ora pro nobis) i la Niçoise. L’amanida, rescatada de l’agonia de diumenge dels (mals) buffets de restaurant de quatre estrelles, i que lluny de la patata bullida o la mongeta tendra, entra…