La mudança de la meva mare de la casa on vaig viure de petita m’ha fet recuperar i obrir les caixes de les golfes on guardo els llibres i trastos que no m’he endut als meus, de viatges i mudances.

Aquests dies ens diuen als cuiners que hem estat sempre un reducte d’individus sense cultura. Em sorprèn que dels cuiners s’esperi que siguem una espècie de paradigma de l’home del Renaixement,  que inflamem de contingut ideològic o de “discurs” la cuina.

La cita de la imatge és de Douglas Hofstadter, autor de “Gödel, Escher, Bach” i em flipa.

No ho esperem (jo no ho espero) del corredor d’assegurances ni del lampista. Assumeixo que, de la mateixa manera que un individu pot ser més o menys llegit amb independència de la traça que tingui amb el seu ofici.

Un cuiner, com a individu, pot ser un geni de les guisòfies i els sofregits, tenir un ull clínic pel punt de cocció del peix, i no tenir ni idea de per què fa el que fa, fora de voler guanyar-se la vida el millor possible.

I no només no passa res sinó que només faltaria.

P.D.I: abans de Bach, silenci.

P.D.II: Travis Charest és el millor dibuixant de còmic de la història.

Menjar té més a veure amb el baix ventre que amb l’intel·lecte.

Pensem molt i sentim massa poc, dèia Charles Chaplin al famós discurs de “El Gran Dictador”.

Fils com aquest a @Malbercocs a Twitter

 

Salvaje

Vivimos en la gran desgracia de no tener que cazar para comer. Como decía la abuela muy vieja de mi amigo Pere, vivimos en la ambulancia, en tono de queja y mirando de reojo a los jóvenes de hoy en día, jóvenes ese día de hace veinte años, presentes en la habitación. Abundancia, interpretábamos todos, pero su error era […]

Mufasa debe morir

Recuerdo el último jabalí que me trajeron a la cocina hará poco más de un mes. La temporada de caza del jabalí ahora ya ha terminado. Entran despellejados y eviscerados, horas después de haber sido abatidos y tras la consiguiente visita al veterinario que certifica que la carne está libre de triquina y de motivos […]

El cocinero que nunca estuvo allí

Avui arrenca Food Undercover, la revista digital nova de gastronomia clandestina on tinc el privilegi de participar amb un equip de titans de les coses del menjar. M’hi estreno amb aquest article, El cocinero que nunca estuvo allí, una crida a salvar la humanitat de l’extinció, per dir-ho ras i curt, i tinc plena intenció de publicar-hi […]

Que no faci falta tenir tants ous

Aquests dos últims dies han sonat dues campanes a Twitter que he apreciat enormement, articles que s’han d’agraïr com El machismo silencioso de la gastronomía española a El Comidista o el publicat a PlayGround de Carmen Alcaraz del Blanco, A quienes minimizan el machismo en la gastronomía, perquè obren la porta a generar entre tots un […]

Davant del dubte, anar sempre pel camí que faci venir més salivera.