-
Oikos nomos: La cuina d’abans pot ser la resposta a la sostenibilitat en temps de crisi?
Des del Museu de la Vida Rural, a L’Espluga de Francolí, em fan l’honor de convidar-me a parlar sobre #AlimentacióResilient, de la cuina d’abans com a resposta a la sostenibilitat en temps de crisi, i jo m’estimo els grecs antics i la lingüística i he escrit un article que ens posa davant d’aquesta pregunta com…
-
La cuina de poble a la Fundació Alícia
Els passats dies 6 i 7 d’Abril, la Fundació Alícia ens va convidar al Restaurant El Ferrer de Tall a participar de la Festa Alícia’t amb una mostra del que nosaltres defensem com a cuina de poble de Les Guilleries. I a mi, oh clar, em posen un micro d’aquells com a la Britney Spears i de cop tot…
-
El Ferrer de Tall a El 9 nou: Renovació i proximitat
Un restaurant que es vindica sense renunciar al paper de bar del poble. Som bar de poble i la capipota serà sempre nostra! 💪 #despertaferro
-
Capipota en directe i alguna reflexió sobre la cuina tradicional
Aquesta setmana passada em van convidar al programa de televisió Ben trobats per participar en un duel de xefs elaborant una tradicional capipota en rigurós directe. Una bona estona amb riures, anècdotes i alguna reflexió al voltant del perquè de l’aparent desaparició d’aquest tipus de cuina tant a restaurants com a casa. Dotze minuts de geni…
-
Sempre més cuina
Davant del dubte, anar sempre pel camí que faci venir més salivera.
-
El paradigma del xai
Aquí a la muntanya passen coses, i algunes d’aquestes coses que aquí passen i que són viscudes pels nadius rurals amb tot la normalitat del món, em provoquen a vegades, a mi, 100% culpable de ser de fusta urbanita, ganes explosives de baixar a l’Eixample i sacsejar la gent fort per les espatlles mirant-los als…
-
La cuina catalana no existeix, són els pares
Tinc la teoria que els cuiners, com a mínim un cop a la vida, hauríem d’anar riu amunt com els salmons a desovar. Per una qüestió de perspectiva i salut mental d’un cantó, i pel bé comú i l’amor a la cuina d’un altre. Som cuiners, però de cuina ja n’hi havia quan ens hi…