Que cada instant de cuina ens faci més lliures i salvatges.
Aquests dos últims dies han sonat dues campanes a Twitter que he apreciat enormement, articles que s’han d’agraïr com El machismo silencioso de la gastronomía española a El Comidista o el publicat a PlayGround de Carmen Alcaraz del Blanco, A quienes minimizan el machismo en la gastronomía, perquè obren la porta a generar entre tots un […]
I ja el tenim aquí. A Volta i volta TV diuen que és el programa amb més guasa de la temporada. No podia ser d’una altra manera. En qualsevol cas, gràcies al programa per convidar-me, al Jordi Beumala per compartir aquesta estona de cuina i gags i a tots vosaltres per veure-ho. I ep! Si feu la recepta a casa, […]
Aquest dissabte dia 9 a les 13:00 cuino per vosaltres un turbot amb brou de xoriç, melmelada de sofregit i mantega de carabiners, un mar i muntanya diferent. El mateix que vam incorporar a la carta de Metric, perquè el pugueu fer vosaltres si us ve de gust. I de passada em sembla que se m’escapa algun […]
Davant del dubte, anar sempre pel camí que faci venir més salivera.
No és possible que un canvi tan radical d’escenari (de la Diagonal de Barcelona a les Guilleries) no et transformi totalment, com tampoc és possible que no t’enfrontis a la cuina amb una sensació de total buidor i obertura a una nova experiència de cuinar. Amb la reverència dels qui s’hi posen per primera vegada, […]
Aquí a la muntanya passen coses, i algunes d’aquestes coses que aquí passen i que són viscudes pels nadius rurals amb tot la normalitat del món, em provoquen a vegades, a mi, 100% culpable de ser de fusta urbanita, ganes explosives de baixar a l’Eixample i sacsejar la gent fort per les espatlles mirant-los als […]
Tinc la teoria que els cuiners, com a mínim un cop a la vida, hauríem d’anar riu amunt com els salmons a desovar. Per una qüestió de perspectiva i salut mental d’un cantó, i pel bé comú i l’amor a la cuina d’un altre. Som cuiners, però de cuina ja n’hi havia quan ens hi […]
No podia marxar de Metric sense abans deixar funcionant una carta vibrant per dur com a bandera fins al següent port, un equip tità i potent format i amb ganes de seguir endavant, i la sensació d’haver fet la feina que tocava. A les fotografies, un treball magnífic de Ruben Ortiz, la última reforma de carta. Avanti.
Per poc que sigui, qui em coneix sap que Metric Market i jo erem una parella impossible a tots els nivells. Quan una empresa tan jove, tan potent, amb una personalitat tan forta i amb una visió tan clara de qui és, què vol i què cal fer per aconseguir-ho et demana si balles? tens només […]
Una de les coses que em fa més il·lusió del món d’aquesta última renovació de carta és l’entrada de tòtems com el Wellington (ora pro nobis) i la Niçoise. L’amanida, rescatada de l’agonia de diumenge dels (mals) buffets de restaurant de quatre estrelles, i que lluny de la patata bullida o la mongeta tendra, entra […]
