Que no faci falta tenir tants ous

Aquests dos últims dies han sonat dues campanes a Twitter que he apreciat enormement, articles que s’han d’agraïr com El machismo silencioso de la gastronomía española a El Comidista o el publicat a PlayGround de Carmen Alcaraz del Blanco, A quienes minimizan el machismo en la gastronomía, perquè obren la porta a generar entre tots un […]

Davant del dubte, anar sempre pel camí que faci venir més salivera.

No és possible que un canvi tan radical d’escenari (de la Diagonal de Barcelona a les Guilleries) no et transformi totalment, com tampoc és possible que no t’enfrontis a la cuina amb una sensació de total buidor i obertura a una nova experiència de cuinar. Amb la reverència dels qui s’hi posen per primera vegada, […]

Aquí a la muntanya passen coses, i algunes d’aquestes coses que aquí passen i que són viscudes pels nadius rurals amb tot la normalitat del món, em provoquen a vegades, a mi, 100% culpable de ser de fusta urbanita, ganes explosives de baixar a l’Eixample i sacsejar la gent fort per les espatlles mirant-los als […]

No podia marxar de Metric sense abans deixar funcionant una carta vibrant per dur com a bandera fins al següent port, un equip tità i potent format i amb ganes de seguir endavant, i la sensació d’haver fet la feina que tocava. A les fotografies, un treball magnífic de Ruben Ortiz, la última reforma de carta. Avanti.

Una de les coses que em fa més il·lusió del món d’aquesta última renovació de carta és l’entrada de tòtems com el Wellington (ora pro nobis) i la Niçoise. L’amanida, rescatada de l’agonia de diumenge dels (mals) buffets de restaurant de quatre estrelles, i que lluny de la patata bullida o la mongeta tendra, entra […]