No podia marxar de Metric sense abans deixar funcionant una carta vibrant per dur com a bandera fins al següent port, un equip tità i potent format i amb ganes de seguir endavant, i la sensació d’haver fet la feina que tocava. A les fotografies, un treball magnífic de Ruben Ortiz, la última reforma de carta. Avanti.

Una de les coses que em fa més il·lusió del món d’aquesta última renovació de carta és l’entrada de tòtems com el Wellington (ora pro nobis) i la Niçoise. L’amanida, rescatada de l’agonia de diumenge dels (mals) buffets de restaurant de quatre estrelles, i que lluny de la patata bullida o la mongeta tendra, entra […]

El client no importa. Si canvio la forma de cuinar segons qui seu a la taula, menteixo. Si m’hi esforço més o menys segons els noms i cognoms de qui s’ho menjarà, menteixo. Si ho puc fer millor però no ho faig, menteixo. Si a la taula vip faig res que no he ofert abans, […]

Cap client ve al restaurant a menjar.

Cap client ve al restaurant a menjar. En aquest restaurant i en cap. A continuació us enganxo un fragment del capítol 29 del llibre que us regalo gratuïtament i podeu descarregar amb un click on desembolico aquesta afirmació. Hi trobareu moltes altres petites reflexions de cuinera. Quan ens prenem unes cerveses amb els amics no pensem només en […]