El llibre

margarides-i-albercocs_el-llibre

De descàrrega lliure i gratuïta,
cent pàgines de reflexions sobre la cuina, i ni una sola recepta.

Descarrega el llibre

És per tots aquells que algun cop s’han dit allò que es diu la meva amiga Estela: tinc trenta mil receptes de paella* i, francament, no la sé fer.

Pels qui seguiu sempre la mateixa recepta i no hi ha dia que surti igual que un altre.

Pels que ho veieu clar quan ho fa algú altre, però quan s’hi posa un mateix tot és confús.

I pels qui la fan bona. Pels que fan una paella que la claven cada vegada que la fan, que senten fanfàrries i masses exaltades corejant el seu nom quan la presenten a taula, que no tenen por d’exhibir el seu art, mentre secretament viuen en el temor i la indefensió de saber-se ells en mans de la paella i no la paella a les seves mans.

Confessem-ho: La cuina no existeix. La cuina apareix quan ens hi posem. I quan ens hi posem, en el fons, tant és la recepta: cuinem tal com som i tal com estem.

Invoco l’esperit de la Revolució Francesa i crido: Les receptes han mort. Visca les receptes!

Que en cuinar, tant és el què. L’únic essencial és com et sents mentre cuines. Per això aquest no és un llibre de receptes, sinó un llibre de com em sento quan cuino, de reflexions que vénen i van, d’ocurrències que em cacen i em fan aplaudir per dins i brillar els ulls. Tot plegat totalment personal, potser transferible, definitivament compartible.

boto

Margarides i Albercocs, abans de convertir-se en un llibre, va ser un projecte professional. Tres anys de vida, d’oferir serveis de pastisseria i cuina dissenyats des del full en blanc i amb un punt de bogeria per aconseguir donar un sentit brillant a cadascun d’ells. Una etapa professional presidida per la pregunta “per què no?”.

Tres anys de compartir una manera particular de sentir la cuina i la pastisseria que han generat, a banda de banquets, tallers, pastissos i festes privades de tot tipus i condició, prop de dues centes entrades a un bloc, desenes de milers de visites, centenars de comentaris i debats valuosos i una àmplia xarxa de connexions entre persones, de forma tan virtual com viva.

Un cop acabada aquesta etapa professional i vital, l’impuls de recollir-ne les reflexions més vibrants, les que en respiren el sentir més genuí, s’ha imposat de forma inevitable, donant com a resultat aquest llibre.

Al recull hi ha una mica de tot, textos reflexius, d’altres de més bandarres o impertinents, alguns que t’arrencaran algun somriure, i fins i tot n’hi ha algun que et pot ser útil, en el sentit més pragmàtic del terme i si és que això significa res. Cada paraula ve del fons més primer que a mi, personalment, em va fer escollir aquest ofici, el de pastissera i cuinera, com a conjunt d’eines, com a llenguatge per vehicular un missatge propi.

Sento la necessitat absoluta i urgent de compartir l’admiració que em provoca observar un albercoc madur.

No he trobat cap cuiner ni pastisser que fos capaç de crear una joia del calibre d’una d’aquestes fruites en aquell instant just i precís en què les edats de l’evolució, el pas de les estacions, el batec constant de la saba, les inclemències del temps, el torrat del sol, el joc de les reaccions químiques, la branca estellosa i la força de la gravetat es troben, es sincronitzen, i “clic” es posen d’acord a deixar-lo caure a terra.

Des d’aquesta admiració profunda ens posem a treballar alguns cuiners cada dia quan ens posem el davantal. Jo no sé fer-ho d’una altra manera.

Aquesta és l’ànima de Margarides i Albercocs, un projecte que és de tots els que se n’han sentit part, que ja és finit en el temps, i que a mi m’acompanyarà i inspirarà sempre.

Quaranta capítols curtets, ordenats per ordre cronològic, cenyits a un índex perquè puguis trobar fàcilment i d’una ullada aquella història que et ve de gust descobrir o revisitar.

M’agrada saber que el podem dur a la butxaca, fullejar-lo sempre que vulguem i trobar-nos-hi picant l’ullet.

Disfruta’l.

Maria Nicolau

a Barcelona, Agost del 2016

 

*Obviaré el debat de si hi ha només una (grande y libre) o infinites receptes de paella. Utilitzo el nom paella en minúscules com a referent fàcil i present en l’imaginari de tots, com a medicament genèric contra els diumenges solitaris, els dinars familiars tediosos i els perills de quedar-se sense conversa entre desconeguts: la paella funciona sempre.