
Li hem d’agrair a Maria Nicolau l’esforç per plasmar en un llibre tot allò que pensava mentre remenava amb parsimònia un perol de sofregit, amb temps, constància i mesura. Com també la tasca que n’està fent de difusió. En un país de grans xefs i cultura culinària potent es fa imprescindible la reflexió i la crítica. Però sobretot, el fet d’establir una tesi tan clara i enriquidora: hem d’aprendre a cuinar.