Crítica de la manduca pura

Dos llibres de cuina per emancipar-nos de la tirania de les apps, corporacions i xefs estrella

Maria Nicolau. Foto: Laia Serch

Els últims anys hem viscut dins d’una gran bombolla culinària que, com totes les bombolles, només es fa visible quan és a prop de petar. No és només que pugin els preus de l’energia, guerres inesperades trenquin les cadenes de subministrament i Emmanuel Macron digui que “l’era de l’abundància s’ha acabat”. És que els milions de receptes d’Internet, les comodíssimes (ètica a part) apps de menjar a domicili i les grans corporacions que ens solucionen els sopars amb preparats, ens han acostumat a dependre d’elles. Passar 5 hores de diumenge a la cuina pausant el tutorial de YouTube després d’haver comprat un gènere caríssim i vint-i-cinc ingredients que es pansiran perquè no sabem què fer-ne, és servitud voluntària. Només el coneixement del rebost ens farà lliures.

Llegeix la crítica completa de Joan Burdeus

Deixa un comentari

Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s