
Fa uns dies vaig anar a veure la Maria Nicolau parlar de Cuina o barbàrie!. El seu llibre, una autèntica obra d’ètica en el sentit més interessant del terme (el de preguntar-nos què és el que val la pena, per què cal lluitar, quina és la vida bona), acaba d’arribar a la quarta edició. El llibre és un monument a un llegat sencer de coneixement, i és difícil llegir-lo sense un punt de vergonya. Acompanyada de Judit Balasch, del Centre Cívic El Sortidor, Nicolau va carregar contra tot allò que desacomplexadament (per pura ignorància) sortim a caçar els divendres; contra l’alvocat, contra les patates congelades, contra el salmó. D’aquest últim ens va recordar que les nostres àvies no sabien pas què era, i que si en mengem una versió rosa a preu assequible és només perquè el cultiven en piscifactories, on l’inflen amb tots els peixos de l’entorn per alimentar-lo i el rematen amb colorant rosa perquè sembli que s’ha alimentat de microcrustacis com fa al nord d’Europa.
Què en penses?