Ahir vaig anar al mercat i el vaig trobar buit. No buit de clients, cosa que ja és més o menys habitual a les places catalanes, que han quedat com un reducte de quatre jubilades orgulloses dels seus costums atàvics i els quatre voluntariosos d’habitud. Vull dir buit de venedors. Hi havia oberta una parada de fruites i verdures, regentada per un moro que s’estava escurant el nas avorrit en un racó. Una parada de pesca salada i embotits —una combinació inaudita—amb una alegre i cofoia senyora que despatxava molt diligent una veïna del barri. I una carnisseria que donava tanda i tot: una tanda de dues clientes.

Llegeix l’article complet d’en Miquel Bonet aquí.