Al darrere de la senzilla recepta d’aigua i farina hi ha una llarga història d’autèntics bunyols dels que no es mengen

Hi ha qui diu que són una adaptació dels youtiao xinesos, una elaboració salada tradicional el nom de la qual significa “dimoni fregit en oli”, duta a la península pels mercaders portuguesos després que arribessin a la Xina el 1513. Diuen que en arribar aquí, aquests “youtiao” es van fer forts en zones rurals perquè els pastors d’ovelles no tenien forns ambulants però sí que podien fer foc i fregir en greix, i que els van canviar el nom pel de xurros perquè els recordaven la forma de les banyes de les ovelles xurres. 

Com a història és divertida, oi? El cert és que no cal anar tan lluny. El xurro, tal com el coneixem avui en dia, no és gaire diferent de les receptes de bunyols fets de farina i aigua que ja es troben en llibres de receptes romans del segle I aC.

Aquí tens l’article complet!