Per poc que sigui, qui em coneix sap que Metric Market i jo erem una parella impossible a tots els nivells.

Quan una empresa tan jove, tan potent, amb una personalitat tan forta i amb una visió tan clara de qui és, què vol i què cal fer per aconseguir-ho et demana si balles? tens només dues opcions: o dir que no i apartar-te, o oblidar-te de qui ets i què vols, deixar la roba a l’entrada i tirar-t’hi de cap totalment despullada. A deixar-te portar.

La única manera de liderar la cuina de Metric és esdevenint Metric, incorporant-se al superorganisme, en el sentit més primigeni de la paraula incorporare, i esdevenint una espècie d’holograma tangible al terreny del dia a dia d’uns valors eteris. Quan ets cap de cuina de Metric ets el paladí d’un pla de negoci molt ben parit.

Poder volcar-se a cuinar sabent que la feina de pensar està feta i ben feta és un luxe.

I deixeu-me dir que com a treballadora, hi ha poques coses més reconfortants a la feina que sentir que el que fas està alineat amb una direcció concreta i té un sentit de ser. Volcar-se a cuinar sabent que la feina de pensar està feta i ben feta és un luxe. I si hi ha algú dels qui em llegiu que hagi treballat o treballi en restaurants sabrà que això no és tan habitual com semblaria que hauria de ser.

Cuinar i prou. Liderar i prou. Crear equip. Posar sobre la taula vint anys de solucions ja aplicades a problemes i dificultats ja viscuts. Confegir receptes i emplatats al servei d’una idea clara i nítida, d’un missatge indiferent al personal. I és per això que només era possible fer-ho despullat de la pròpia voluntat, de la pròpia intenció i direcció, abandonant el timó individual que sempre tiba obtús cap a una altra banda, la carcassa de la personalitat (del però jo), i posant a disposició de Metric l’experiència sense subjecte i l’energia sense límits.

Metric Market o la cuina radicalment no d’autor.

I, després d’estar submergit durant el que sembla una eternitat en aquest món, de cop la vida et crida cap a una altra banda i surts a la superfície i t’adones que no ets la mateixa persona que eres abans d’entrar, que has exercitat muscles que ni tan sols sabies que tenies, que la meitat del que has fet a Metric et semblen miracles i que res del que pugui passar a partir d’ara hauria estat possible sense haver viscut aquesta experiència.

Quan em pregunten què m’enduc de Metric la resposta més sincera és: res. Ho he deixat tot, i he crescut el triple durant el trajecte.

Si aquesta no ha estat una de les experiència més intenses i significatives de la meva carrera professional, me la tallo i em faig monja.