Una de les coses que em fa més il·lusió del món d’aquesta última renovació de carta és l’entrada de tòtems com el Wellington (ora pro nobis) i la Niçoise.
L’amanida, rescatada de l’agonia de diumenge dels (mals) buffets de restaurant de quatre estrelles, i que lluny de la patata bullida o la mongeta tendra, entra amb quatre varietats diferents de tomàquet, en aquest cas Cor de Bou, Barbastro, Raff i cirereta de penjar, carxofa a la brasa en oli, tàperes, olives negres, ventresca de bonítol, ous de guatlla, alfàbrega fresca i salsa Vitello Tonnato, on brilla l’anxova.
I el Wellington, with love from me to Gordon Ramsay, de filet de vedella recobert de pasta de full de mantega bretona, farcit de brunoise de bolets i foie fresc.
Pics by Naty Creci and Marc Medina at Metric Market.
More pics at Metric Market.
Què en penses?