O UNA ODA APASSIONADA AL MENÚ DEL DIA.
DESPERTAFERRO!

No sabem mirar-nos al mirall i estimar-nos per ser qui som. No en sabem.
Si un dia ens llevéssim, respiréssim per uns moments, agaféssim una mica de perspectiva i arrencant-nos com una mala crosta la imatge mental que tenim de nosaltres mateixos ens atrevíssim, per un sol segon, a mirar-nos qui som de cara, nus i sense filtres, fora prejudicis i paperassa, ho veuríem: no hi ha expressió més nostra, més genuïna i diferenciadora en qui som gastronòmicament en aquest país que el menú del migdia.

No hi ha glòria més gran que el miracle en què hem sabut convertir històricament l’hora de dinar a les nostres taules. Des de les olles de bullit, els trinxats de sobres, els porrons, els carajillus i la microeconomia domèstica del miracle dels pans i els peixos, fins l’enginyeria de menús d’un restaurant que vol funcionar com a empresa i ser casa, parada i fonda, dels qui treballen de nou a sis.

Passa que la sobèrbia ens pot.

Gastronòmicament parlant, qui diu jugar al menú del dia diu jugar a una categoria de segona.

El que va passar a Ramona va ser jugar molt fort.

Platillos i olletes, arròssos de dijous i sopes. Cuina des de les entranyes i a cor obert. Felicitat total.

Amor al menú del dia.

Despertaferro.

P.D.: Descobreix altres aventures de la meva història professional a les vinyetes del portafoli.