Margarides i Albercocs ara és un llibre (que pots descarregar de forma 100% gratuïta aquí)

Abans de ser-ho va ser un projecte professional. Tres anys de vida, d’oferir serveis de pastisseria i cuina dissenyats des del full en blanc i amb un punt de bogeria per aconseguir donar un sentit brillant a cadascun d’ells. Una etapa professional presidida per la pregunta “per què no?”.

Banquets i esdeveniments cosits totalment a mida de les persones que venien a veure’m. Casaments de tres dies, tallers infantils, classes magistrals i vetllades selectes amb servei de xef privat.

Tres anys de compartir una manera particular de sentir la cuina i la pastisseria que han generat, a banda de banquets, tallers, pastissos i festes privades de tot tipus i condició, prop de dues centes entrades a un bloc, desenes de milers de visites, centenars de comentaris i debats valuosos i una àmplia xarxa de connexions entre persones, de forma tan virtual com viva.

Un cop acabada aquesta etapa professional i vital, l’impuls de recollir-ne les reflexions més vibrants, les que en respiren el sentir més genuí, s’ha imposat de forma inevitable, donant com a resultat un llibre.

Al recull hi ha una mica de tot, textos reflexius, d’altres de més bandarres o impertinents, alguns que t’arrencaran algun somriure, i fins i tot n’hi ha algun que et pot ser útil, en el sentit més pragmàtic del terme i si és que això significa res. Cada paraula ve del fons més primer que a mi, personalment, em va fer escollir aquest ofici, el de pastissera i cuinera, com a conjunt d’eines, com a llenguatge per vehicular un missatge propi.

Sento la necessitat absoluta i urgent de compartir l’admiració que em provoca observar un albercoc madur.

No he trobat cap cuiner ni pastisser que fos capaç de crear una joia del calibre d’una d’aquestes fruites en aquell instant just i precís en què les edats de l’evolució, el pas de les estacions, el batec constant de la saba, les inclemències del temps, el torrat del sol, el joc de les reaccions químiques, la branca estellosa i la força de la gravetat es troben, es sincronitzen, i “clic” es posen d’acord a deixar-lo caure a terra.

Des d’aquesta admiració profunda ens posem a treballar alguns cuiners cada dia quan ens posem el davantal. Jo no sé fer-ho d’una altra manera.

Aquesta és l’ànima de Margarides i Albercocs, un projecte que és de tots els que se n’han sentit part, que ja és finit en el temps, i que a mi m’acompanyarà i inspirarà sempre.

Quaranta capítols curtets, ordenats per ordre cronològic, cenyits a un índex perquè puguis trobar fàcilment i d’una ullada aquella història que et ve de gust descobrir o revisitar.

M’agrada saber que el podem dur a la butxaca, fullejar-lo sempre que vulguem i trobar-nos-hi picant l’ullet.

Disfruta’l.

Maria Nicolau

a Barcelona, Agost del 2016