Vaig néixer a La Garriga el 1982 i soc cuinera d'ofici i per vocació. He treballat més de vint-i-cint anys en una pila de restaurants de Catalunya, Espanya i França i m'he guanyat la vida en cuines de tot tipus i condició. He servit des de banquets de noces multitudinaris fins a esmorzars de luxe per comensals exclusius en domicilis privats.
He fet arròs a la cassola per dos-cents en un fogonet de gas butà en una rave al bell mig d'un prat de vaques a les quatre de la matinada a la llum d'un frontal amb piles, i menús degustació del que en diríem llenceria fina culinària en restaurants de categoria.
Què faig?
He fet una pausa al meu exercici com a cuinera. Visc en un poblet molt petit a la muntanya, sempre inflamada del meu ofici, però ara l'aboco a l'escriptura i a la divulgació. Per primer cop a la vida no treballo els dissabtes ni els diumenges! I puc dinar asseguda amb la meva filla o anar a passar un dia al Tibidabo.
Sempre rosego. Tinc el teclat de l'ordinador ple d'engrunes! Teclejo entregada a la causa de revolucionar el món a través de tot el que es menja. Avui dec ser l'única xef del país que fa llibres de cuina sense fotografies.
Què he escrit?
He escrit dos llibres boníssims (de debò).
El primer, "Cuina! o barbàrie" (Ara Llibres, 2022), va ser un fenomen literari i culinari del que a dia d'avui s'han venut més de 35.000 còpies. Un llibre de cuina com no se n'havia escrit cap altre.
El segon, "Cremo!" (Columna, 2024), acaba de néixer i va pel mateix camí de convertir-se en fenomen. És més una novel·la d'aventures trepidant que un receptari. Engrapa el lector per les solapes de la camisa i, en lloc de fer-lo mirar què passa a l'olla, el porta de viatge de cuina en cuina, de bar en bar, i de restaurant de luxe en restaurant de luxe, galopant a través dels últims trenta anys de revolució gastronòmica en aquest país.
Què diuen de mi?
És bona, la Nicolau. En comptes d’escriure un llibre sobre cuina n’ha escrit un sobre cuinar, i en aquesta erra hi ha la diferència que la separa de tot el que s’ha publicat aquests 30 anys en què la cuina catalana ha tingut més estrelles que el cel.
—Antoni Bassas al Diari ARA
Ressegueixo la meravella de llibre que ha escrit la Maria Nicolau, aquest esmolet de cuinera, “Cuina! O barbàrie”. El llibre és fantàstic.
—Xavier Graset a El Punt Avui+
Si por un momento imaginamos que Maria Nicolau no existe como autora sino como personaje de novela y leyéramos ¡Quemo! como una ficción, podríamos nuestra mano en el fogón para asegurar que estamos ante una de los más afilados y afinados ejemplos de literatura proletaria que hemos leído en bastante tiempo, de aquí y de allá.
—Letras corsarias a Letras corsarias
Esperaba lo que iba a encontrar, pero no imaginaba que podía quedarme tan corto. “Cuina! O barbàrie” es mejor de lo que intuía; uno de los libros de cocina más redondos que he tenido en mucho tiempo en las manos.
—Ignacio Medina a Siete caníbales
Anar a les presentacions dels seus llibres és rebre una arenga desbocada a favor d’una vida menys automatitzada, una filípica que no deixa ningú indiferent i convenç els més conservadors i descreguts. La Maria Nicolau diu ben clar que el món és cosa nostra.
—Martí Sales a El Crític
Una autèntica obra d’ètica en el sentit més interessant del terme (el de preguntar-nos què és el que val la pena, per què cal lluitar, quina és la vida bona).
—Arià Paco a Núvol
Qui hauria dit que un llibre de cuina arribaria a tenir l’èxit i l’impacte que ha tingut “Cuina! O barbàrie”!
—Adam Martín a La tarda de Catalunya Ràdio
Que em perdonin, però a mi em va semblar que llegia Josep Pla, segons com.
—Ramon Bassas a la Revista Valors
Comunicadora nata y erudita interdisciplinaria, Nicolau encabeza el Renacimiento que necesitamos después de una era de oscurantismo gastronómico.
—Joan Burdeus a El País
Un llibre de cuina captivadorament ben escrit. Assistim a una lliçó.
—Luis M. Alonso al Dominical
Narrado con eficacia, a veces, con furia, el resultado es un híbrido entre el manual y la reflexión. Maria conoce la materia, es buena comunicadora, polemista y reñidora. La Che culinaria: victoria o muerte.
—Pau Arenós a El Periódico
Nicolau ha logrado algo distinto y necesario: 240 páginas repletas de anécdotas, reproches, historias y reflexiones. Un lúcido ensayo gastronómico que, por momentos, también es poesía, recetario y libro de memorias.
—Carlos G. Cano a la SER
Com em pots llegir més, sentir-me més, veure'm més o conèixer-me millor?
Soc col·laboradora habitual a El matí de Catalunya Ràdio, al Tot es mou a TV3 i al Culturas2 a TVE. He estrenat un programa propi, Cuina salvatge, a la plataforma digital 3Cat i escric una columna cada divendres al diari El País.
Tinc un dietari al qual et pots subscriure. La versió gratuïta és un butlletí que envio als membres de la meva comunitat els dissabtes al matí, ben d'hora, perquè es puguin posar al dia dels continguts interessants que he fet aquella setmana mentre es prenen el primer cafè.
La subscripció de pagament, que costa només cinc euros mensuals, és la porta d'entrada a la comunitat de lectors que reben un escrit meu cada vespre i poden comentar i afegir-se al debat que generen les reflexions que comparteixo.
El meu pare sempre em diu “vine a mercat dissabte i encabat dinem plegats, que ara que no treballes tens temps”. El cert és que vaig tant de bòlit com de costum, o més, i molt sovint li he de dir que no puc, que he d'escriure la columna, pobre pare.
Tinc una vida estupenda.
Utilitzo engrunes de carquinyoli pel correcte funcionament de la web i, si tinc el teu permís, podré recopilar dades i obtenir estadístiques de navegació. Més informació
