Un assaig i un receptari que van molt més enllà, on es barregen, com qui fa una beixamel, passió, empenta, memòries, personatges estrambòtics i reflexions que ens faran vibrar en cada pàgina amb la cuina al ritme revolucionari de la Maria Nicolau.
Comprar ara
«Cremo!» és el crit d’alerta que s’etziba a les cuines professionals quan es carrega una olla que pesa o una paella amb oli roent quan passem pel costat d’un company. El llibre que teniu a les mans, Cremo!, és la història d’una noia normal i corrent que un bon dia decideix deixar-ho tot per aprendre un ofici del qual no sap res i llançar-se de cap a una aventura per escoles d’hostaleria peculiars, restaurants insòlits, hotels i pastisseries de tota mena i condició, mentre el país és sacsejat per la revolta gastronòmica del segle.
No passa sovint –per no dir mai– que un cuiner s’erigeixi com a una de les figures més interessants del panorama literari català. Cremo! és una obra que desafia classificacions.
—TimeOut
Quan Guillamon va recomanar vivament "Cremo!" de Maria Nicolau (Columna), vaig arrufar el nas. Error: és un gran llibre.
—Enric Gomà
A Cremo! la prosa és tan precisa i el coneixement és tan treballat com en les novel·les i els assajos preferits de la crítica oficial. Nicolau va ser la més venuda per Sant Jordi, però és una escriptora infinitament més bona que la legió d’incels literaris que viuen dins de la bombolla de premis i residències mentre es queixen que el públic no sap llegir.
—Joan Burdeus
Amb Cremo! no és exagerat dir que Maria Nicolau ha passat de ser una cuinera que escriu a una escriptora que cuina.
—Quadern del País
Unas memorias chistosas escritas con gracia, con comparaciones finas, imágenes inesperadas, sin poesía tonta. La autora tiene tanta facilidad, le han pasado unas historias tan singulares y las sabe explicar tan bien que el libro transmite la sensación de una obra interpretada por los componentes de una orquesta en la que todos los músicos son Maria Nicolau: resignada y rebelde, estratégica y asustadiza, decidida y excéntrica. Una orquestra popular que toca la mar de bien.
—Julià Guillamon
La gràcia addictiva de Cremo! és veure com Nicolau es despulla i passa comptes, com dosifica comèdia —impagable i hilarant la convivència en un pis de veganes i el vol sense motor d’un pernil— i patetisme amb una davallada final als inferns diguem-ne divertida.
—Miquel Bonet
Maria Nicolau és una de les dones més interessants a l’hora de parlar de cuina i de la vida en general. Bravo!
—Glòria Serra
Una meravella! Més enllà de les reflexions sobre el sentit actual de la gastronomia, Cremo! és un bon assaig sobre carreres professionals, conciliació familiar i arrelament a la terra, i quin català més ben parit!
—Roger Buch
Estamos ante una de los más afilados y afinados ejemplos de literatura proletaria que hemos leído en bastante tiempo, de aquí y de allá. Esta autobiografía tanto podría colocarse en la sección de gastronomía como en cualquiera. Eso sí, bien visible, porque es magnífica.
—Letras Corsarias
